Els mitjans exploten la història d’una exmodel que es troba vivint al carrer i desaprofiten l’oportunitat per abordar un fenomen creixent, conseqüència d’un sistema que considera l’habitatge una mercaderia.
La primera discriminació que pateixen les persones sensellar als mitjans de comunicació és que hi són invisibles. Allò de què no es parla, no existeix. Exceptuant ocasions puntuals, com el dia de les persones sense llar, aquestes persones apareixen en comptades ocasions com a protagonistes de les notícies.
A finals de gener els mitjans s’han fet ressò del cas de Nastasia Urbano, que una temporada de la seva vida va exercir com a model i ara es troba sense casa. Els diaris han arreplegat la seva història amb un to sensacionalista i superflu, desaprofitant l’ocasió per obrir la mirada i tractar el problema multicausal del sensellarisme des d’un enfocament de drets.
Fora de lloc: l’habitatge és una qüestió política
La història d’Urbano va aparèixer als mitjans el 29 de gener del 2019, gràcies a la secció “Barceloneando” d’El Periódico, on s’inclouen reportatges diversos que expliquen fets que passen a la ciutat i que normalment no tenen cabuda a les planes de l’estricta actualitat diària. Una setmana després, el diari El País va decidir fer-se ressò de la notícia a la seva secció “Gente”, és a dir, categoritzant el cas d’Urbano com un tema de societat i famosos, i no de vulneració de drets socials. En aquesta línia, el mitjà de Prisa també va publicar el “descenso a los infiernos” amb una entrevista a l’exmodel.
A la secció “Gente” també la col·loca el diari digital 20 minutos, en un article del 8 de febrer sense signar que aplega les informacions aparegudes a El Periódico i El País. Per al digital El español és un tema de “famosos” que ubica a l’apartat de “Jaleos del corazón”. I, de nou recollint la informació del diari del Grup Zeta, l’ABC presenta des de Madrid i sense firma la història d’Urbano a la secció “Gente&Estilo”, i com a conceptes que etiqueten la notícia hi associa Instagram, Pasarelas, Milan, Nueva York, Yves Saint Laurent, El Periódico, Barcelona, Madonna, Sean Penn, Harrison Ford, Jack Nicholson i Andy Warhol.
Incloure-hi el context, una bona pràctica ineludible
Aquest tractament frívol de la informació contribueix a fer que no es consideri Urbano com a subjecte d’un dret social, com és el de l’habitatge, i que no s’aprofiti per abordar que hi ha un problema de manca d’habitatge, agreujat pels bancs i per la pressió de plataformes d’apartaments turístics, tal com fa uns dies recollia El Periódico a través de la denúncia que feia l’expert en polítiques d’habitatge Padraic Kenna. En aquesta entrevista a eldiario.es, el sociòleg David Madden i coautor de In defense of housing alerta també que “l’habitatge cada vegada funciona menys com una llar, menys com a proveïdor de necessitat social, i més com si es tractés de mercaderia, i cal impedir que es tracti així.”
No obstant això, en moltes de les peces la situació d’Urbano es presenta com una “caiguda als inferns”, una qüestió de l’atzar i d’haver triat malament les seves parelles. Respecte al seguiment de la notícia d’Urbano, en lloc de buscar fonts expertes que expliquen les problemàtiques del sensellarisme, o contactar amb cap font oficial per saber si se li està donant una solució d’habitatge -encara que sigui temporal- per fer front a la seva manca de casa, els mitjans opten per fer un tractament caritatiu del tema i expliquen que amistats de l’exmodel han obert un web per fer una recaptació de diners que puntualment ajudi la seva amiga a tirar endavant. En una segona peça d’El Periódico, sí que es recullen unes declaracions d’un amic d’Urbano que es qüestiona que “obrir un compte al seu nom pot no ser la solució”, i planteja un enfocament més a llarg termini. “Hem pensat d’acudir al programa per a persones sense llar de l’Hospital Sant Joan de Déu”, diu.
Més enllà d’això, no es busca el context d’un sistema que ha fallat i falla cada dia per a moltes persones. D’altra banda, recomanem com a mostra de bona pràctica aquest reportatge de Público, que, servint-se de moltes fonts expertes, aprofundeix en el context i aclareix alguns perquès de la situació de les persones sense llar.
Precisament, segons la guia que porta el títol ben eloqüent de Podries ser tu. Recomanacions sobre el tractament informatiu del sensellarisme, de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), un dels falsos mites sobre les persones sense llar que els mitjans haurien d’ajudar a combatre és el que diu que “la solució depèn de la caritat i de la solidaritat de la gent”.
La importància del llenguatge
La primera vegada que els mitjans parlen del cas de Nastasia Urbano fan referència en el titular a la seva condició d’exmodel i de sensesostre. A més, El País qualifica Urbano com a “exmodel i indigent” en una videoentrevista que acompanya una de les peces que publica.
Les organitzacions expertes, com Hatento, prefereixen parlar de sensellarisme, un terme que la Fundéu ja va considerar vàlid l’any 2018, en lloc de persones sense sostre, per poder visibilitzar que aquesta realitat és un fenomen social i que no es tracta només de casos individuals de persones pobres. També la guia de la XAPSLL recomana als periodistes d’introduir el terme sensellar de forma “progressiva, natural i sense estridències”, i “actuar com a altaveus”. “Encara que al principi podria sonar estrany, de ben segur que amb el temps se n’aniria estenent el seu ús de manera gradual entre la societat”, escriuen. Aquest ús, ressalten les autores, “ajudaria a arraconar certes paraules que l’única cosa que aconsegueixen és estereotipar persones i conductes i ampliar prejudicis”. El TERMCAT, organisme que el setembre de 2015 va ser consultat per fer l’esmentada guia, considera “adequat el substantiu sensellarisme, format a partir de sensellar, substantiu amb el sentit següent: ‘Persona que no disposa de les mínimes condicions d’habitatge que permeten viure amb dignitat’”.
Alerta amb caure amb tòpics i reforçar estereotips
“La realitat de les persones que viuen en situació de sensellarisme continua sent desconeguda per a la majoria de la població i, sovint, quan es parla o s’escriu sobre elles, es reprodueixen estereotips que perpetuen la seva estigmatització”, alerten des de la XAPSLL.
Un exemple de com es cau en els tòpics és el d’aquesta peça de betevé, on es reprodueixen de manera acrítica les declaracions del candidat del Partit Popular a les eleccions municipals de Barcelona, Josep Bou, juntament amb unes imatges seves en les quals s’apropa a tres homes que dormien en un solar, els dona 50 euros i els diu que se’ls gastin en menjar i no en “merdes d’aquestes”, i els insta a repartir-ho entre els tres, “perquè és la Barcelona de tots”. Incloure aquestes declaracions sense indicar que estigmatitzen les persones sense llar és, segons la guia de la XAPSLL, caure en un altre dels falsos mites més estesos, el que diu que les persones que diuen al carrer “són alcohòlics i toxicòmans que s’ho han buscat”. Es recomana d’afrontar l’alcoholisme i les addiccions com a malalties “sense extreure’n valoracions morals i culpabilitzadores, així com amb altres patologies mentals que representen un tabú per a gran part de la societat. Al voltant d’aquest mite, s’estén el dilema sobre què és conseqüència i què és causa: la situació de sensellarisme o les malalties addictives o mentals”.
